Temps era temps, governava Caldes una vella dolenta i, segons deien, mig bruixa. Senyora i majora del castell, no tenia pietat amb el seu poble, el qual vivia atemorit pel seu poder iels seus guàrdies. Per acabar-ho d´adobar, per la contrada havien començat a desaparèixer nens, i la gent vivia plena de por. Corrien uns rumors que una mena de bèstia, meitat home, meitat llop, passava a les nits de la lluna vella i s´emportava la mainada més tendra.

Aquestes històries eren les que explicava una nit, als entorn de Caulers, un avi al seu nét, al voltant del foc. El petit es deia Maurici, i havia quedat orfe de pares. Vista la misèria der l´avi, van decidir que havia de buscar-se la vida. Molt a desgrat del vell, l´endemà hauria de marxar de Caulers.

Tal dit, tal fet. El seu avi li recomanà que busqués feina al poble de Caldes, i en maurici així ho va fer. Quan hi va ser, va començar el seu recorregut buscant feina per tot el poble. Ho va provar a l´hostal, a l´hospital -les antigues termes romanes-, al ferrer, fins i tot a un estrany negoci d´embotellament d´aigua que feia poc havien muntat. Res de res.

En Maurici començava a desanimar-se i, a més, tenia gana. Va ser en aquell moment quan va topar amb la vella i el seu seguici. Anaven a la plaça del Mercat a recollir impostos endarrerits, juntament amb el seu inseperable secretari Punyestret. Veient tanta injustícia, maurici va pensar que la vella no es mereixia aquelles monedes, i que algunes li solucionarien el buit de l´estomac. Ho intentá discretament, però fou enxampat per Punyestret. La vella, adonant-se de la valentia de Maurici, que encara lluitava per alliber-se tot i la inferiotat de condicions, va pensar que podria fer-ne un servent fidel. A la fi, decidí contractar-lo per al seu castell com a servidor de taula.

I ja tenim en Maurici instal.lat al castell de la Malavella, en una petita cambra d´alguna torre perduda. Ben aviat es va fixar en un nan deformat, Sucdebruc, bufó inseperable de la Malavella quan era al castell.A la nit, Maurici sentia fresses estranyes. I una altra dada sospitosa: li estava prohibit entrar a la cuina. Els àpats que havia de servir li arribaven per un torn, sense veura qui els cuinava ni on eren cuinats.

Una nit, Maurici, decidí acabar amb tant de misteri: es va quedar amagat al castell, espiant, i descobrí que el nan Sucdebruc era apunt de sortir, carregat amb una gran saca: Sucdebruc marxà cap al poble, seguit de prop per Maurici. Així va veure com el nan entrava dins d´una casa per la finestra i en sortia poc després amb la saca plena. Maurici confirmà les seves sospites: no hi havia cap home-llop. Els responsables de tot plegat eren la vella i el seu nan, disfressat amb una careta de llop per amagar les seves malifetes.

Un cop al castell, Sucdebruc es va dirigir cap a la cuina. Per fi Maurici podria veure el misteriós cuiner dels plats de la bruixa: Quan s´obrí la porta, quedá garratibat: una monstruosa cuinera era qui li havia anat entregant els plats misteriosos. Sucdebruc li donà el sac, tot recomanant-li que el comencés a preparar. Maurici ho savia ja tot: la vella per un tracte diabòlic, necessitava de tant en tant carn fresca de criatures per mantenir-se eternament com a senyora de Caldes.

La cuinera va tancar el nen dins d´una gran gàbia i començà a preparar una gran olla. Quan l´aigua va començar a bullir, hi tirà sal i oli, i s´abocà a la perolaper conprovar-ne el gust. Rapidament Maurici sortint del seu amagatall, li donà una empenta que la va fer caure a dintre. Mentre, el nen segrestat, fins llavors adormit dins de la gàbia, es despertà. Era en Vidalot, el fill del ferrer, una criatura malagradosa que es furgava el nas i protestava per qualsevol cosa. Maurici, discutint amb ell, va arribar a pensar si hagués estat millor deixar que el bullissin.

En plena baralla entre els dos, foren descoberts per en Sucdebruc, armat amb una gran ganiveta. A en Vidalot li va venir tant de canguelis, que es va poder escapar cames ajudeu-me, deixant sol en Maurici dins el castell i arrosegant el nan escales avall. Deslliurat de Sucdebruc, en Maurici va decidir que ell s´enfrontaria amb la bruixa.

Havia arribat l´hora de l´apat i la vella era a la taula, amb els coberts a punt. Esperava un altre cor tendre de criatura. Finalment aparegué Maurici, amb una gran safata coberta. A la bruixa se li feia la boca aigua. La safata arribà a la taula, i ella va posar-se el guisat al plat. El tastà, i s´adonà ràpidament que allò, de carn de criatura no en tenia res. Enrabiada treia foc pels queixals.

Havia arribat l´hora de l´enfrontamrnt, entre Maurici i la bruixa. Ell, valent, li plantà cara. Ella l´amenaça`amb els seus poders, però en Maurici no es va pas espantar. A més, el poble de Caldes s´acostava avisat per el marrec.

A fora, la gent va envoltar el castell i va calar-hi foc. Aviat tot eren flames. Mentrestant Maurici aconseguí escapar-se del foc, però veié com la vella era engollida per la foguerada. I com al cap d´uns moments, desde fora la gent pogué comtemplar com una silueta negra sortia, volant damunt una gran bestiassa, des d´una de les torres del castell en flames. Tothom sabia qui era. El visca va ser general. Evidentment, calia celebrar-ho. Maurici va ser l´heroi de la festa, una gran festa que s´instituí des de llavors com a la principal festa del poble de Caldes. Prop del castell s´hi construí una ermita en honor del sant patró de Maurici.

I desde fa temps, quan la canícula és al seu punt àlgid, cremant com les flames del castell, els caldencs recorden amb la seva festa major que, tal vegada, en un dia com aquest la mala vella i el seu seguici van desaparèixer per sempre més de Caldes. De Caldes ... de Malavella.

Agraïment a la Biblioteca
Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
Carrer de la Llibertat, 6
17450 CALDES DE MALAVELLA
E-mail bibcalde@ddgi.es