Mites i tradicions

Un recull dels mites, tradicions de Girona i rodalies

La lleona i la seva llegenda

Sant Narcís i la seva llegenda

L'estany de Sils

La LLegenda de la Malavella

El tarlà de l' argenteria

La majordoma de Sant Narcís

La bruixa de la catedral

Gerió, fundador de la Girona

La cocollona

La majordoma de Sant Narcís

Aquesta és una llegenda nova, creada en la imaginació d'un Gironí fa poc anys i afegida a l'imaginari popular com a una llegenda més.

..."Segons el seu creador, la majordoma era una tia-àvia de santa Afra, que va acompanyar el sant Bisbe quan va venir a residir a Girona. Es tractava d'una dona que, encara que tenia més de cent anys, tenia un aspecte ufanós, amb una pell tan tendra que semblava de flor de mató era immensament grassa, ostentosament presumida, i una xafardera impeniten6y, amb dots de remeiera i de cuinera i que dominava les ciències dels astres i de les plantes. El seu pas pels carrers de Girona era tot un espectacle, ja que solia anar guarnida amb vestits llampants, amb esquellerincs cosits a la vora de la faldillaGirona per fer-se notar, amb el cap cobert per tocats immensos i que es feia acompanyar per criats que la precedien amb encenser i amb una cadira especial per a descansar al bell mig del carrer quan ja no tirava més,. Les seves dots de cuinera li havien fet inventar menjars tan saborosos com l'oca amb peres, les pomes farcides i la botifarra de sang. I les seves habilitats més o menys màgiques li van permetre que un vegada que es va enfadar molt, fes que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines , amb unes aranyes immenses i de tots colors. Però un dia, per culpa d'una irreverent xafarderia sobre Sant Narcís, aquest li va retirar tots els poders. La majordoma es va convertir en la riota de la ciutat i anava esmaperduda pels carrers mentre la gent al seu pas, li tirava al damunt els sobrants de plats i olles, Fins que un bon dia, la majordoma va tenir una visió i va preveure la tràgica mort de Sant narcís i Sant Feliu, víctimes del martiri per la seva fe. Quan els seus tristos pressentiments es varen fer realitat, la majordoma va practicar la humilitat i la penitència i es va dedicar, sobretot, atenir cura dels malalts i ajudar els desvalguts. En trobar-se prop de la seva mort, com un últim gest d'amor, va fer encendre un foca davant la porta de la catedral, i allà mateix va inventar per als pobres i els malalts la sopa de menta. Es morir, els gironins que es varen preocupar de l'enterrament varen observar amb sorpresa que el seu immens cos n o pesava més que el d'un pardalet. "...

Llegendes i Misteris de Girona
Carles Vivó
Quaderns de la Revista de Girona,24
Diputació de Girona Novembre 1989

Valid XHTML 1.0 Transitional

Valid CSS

Web elaborada per l'Andreu Giménez www.llunalila.com

2005 - 2024