Mites i tradicions

Un recull dels mites, tradicions de Girona i rodalies

La lleona i la seva llegenda

Sant Narcís i la seva llegenda

L'estany de Sils

La LLegenda de la Malavella

El tarlà de l' argenteria

La majordoma de Sant Narcís

La bruixa de la catedral

Gerió, fundador de la Girona

La cocollona

La cocollona
Cocollona

..."Diu aquesta llegenda que a la banda esquerra de l'Onyar, per barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc els devocions i penitències que els pertocaven i que més aviat es dedicaven a una vida força disbauxada. Però entre elles hi havia una novícia, carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa que no volia seguir les altres germanes en el seu errat camí els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven.

Aleshores, les germanes, per no haver de sentir sempre el corcó dels constants retrets, la veren tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània, molt a prop d'on ara té sortida al riu la sèquia Monar.

Durant molts anys, la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que ala persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, varen fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos fins que, a poc a poc, va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Però encara que tingués un aspecte repulsiu, la seva santedat i la puresa de la seva ànima varen contribuir d'una altra manera a la transformació del seu cos: li varen sortir a la seva esquena de rèptil unes meravelloses ales de papallona, de lluminosos colors.

I així la novícia es va transformar en la Cocollona. Cocollona

Quan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va començar a se vist nedant per les aigües del riu Onyar, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada, més o menys entre els actuals ponts de Pedra i de les Peixateries Velles. I diuen que, únicament les nits de lluna plena, cap a l'alba, en aquella hora boirosa en què els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles poden veure l'espectre mig transparent i borrós d'un cocodril amb ales de papallona que va nedant, amunt i avall, fins que, al primer raig de sol, s'esvaneix. "...


Cos de cocodril i ales de papallona


Amb motiu d'una representació de titelles, l'autor d'aquest Quadern va escriure aquesta Cançó de la Cocollona :

Jo sóc la Cocollona,
el monstre de Girona,
les nits de lluna plena,
amb pluja o amb serena,
passejo per l'Onyar.

Vivia en un convent
tot ple de mala gent.
Estava situat
en lloc privilegiat
a prop del riu Onyar.

Jo era pura i bleda
m'agradava la seda,
jo no feia mai bromes
ni anava al llit amb homes,
ni nedava a l'Onyar.

Però les altres monges
anaven amb canonges
i jo, escandalitzada,
volia estar allunyada,
molt lluny del riu Onyar.

La Mare superiora
no em deixà sortir a fora
i em tancà sota terra
en el costat esquerre
del nostre riu Onyar.

Com que era un lloc humit
i pudia a florit
i estava ple de rates,
em varen sortir escates
com carpa de l'Onyar.
Em vaig tornar rèptil
com si fos cocodril.

Del cos monstre semblava,
però l'ànima volava,
gavina de l'Onyar.

Per ser tan bona dona,
ales de papallona
a l'esquena em van créixer,
i així fou com va néixer
el monstre de l'Onyar.

Amb el cos de cocodril,
i ales de colors mil,
com de les papallona,
jo sóc la Cocollona,
i nedo per l'Onyar.

Llegendes i Misteris de Girona
Carles Vivó
Quaderns de la Revista de Girona,24
Diputació de Girona Novembre 1989

Valid XHTML 1.0 Transitional

Valid CSS

Web elaborada per l'Andreu Giménez www.llunalila.com

2005 - 2021