Antigament aquest terreny que anomenem l'estany, ara plantat d'arbres o de terres conreades, estava ple d'aigua que no marxava. La gent de Maçanet i de Sils que havia d'anar d'una població a l'altre tenia que fer-ho amb barca o fent una gran volta.

Fins que un bon dia va passar per Maçanet un captaire que va voltar per la població demanat caritat. Més tard és disposà a continuar el seu camí cap a Sils, però en arribar a l'estany es va trobar que no podia passar per la gran quantitat d'aigua que hi havia i que li tallava el pas. Llavors l'home tornà a Maçanet i va proposar als habitants de la vila que si li pagaven vint-i-cinc lliures a l'any, els eixugaria l'estany.

La gent optà per donar-li aquesta oportunitat i l'home s'encaminà seguidament cap a l'esmentat lloc, es va agenollar a terra i començà a fer oracions i pregàries de totes menes, implorant amb molt desig fins aconseguir que l'aigua desaparegués mica a mica.
A partir d'aquest moment,s'acabaren els viatges amb barca de Maçanet a Sils i a l'inrevés.