L'existència de diverses fonts termals en el nucli urbà va propiciar l'ocupació de l'indret des de temps prehistòrics. En el Puig de les Ànimes s'ha documentat un jaciment arqueològic que ha proporcionat un important conjunt d'indústria lítica. Durant l'època romana, i amb el nom de Aquae Calidae, la vila esdevingué un important municipi amb dos coneguts conjunts termals, un al Puig de les Ànimes, actualment desaparegut, i l'altre al Puig de Sant Grau, on encara es poden veure les restes d'una piscina de grans dimensions amb un corredor i diverses dependències al seu entorn. El fet que en aquest indret s'aixequés un castell, convertit posteriorment en un hospital de pobres, ha permès la conservació de les restes romanes.L'església de Sant Esteve de Caldes, que conserva encara els absis romànics, apareix per primera vegada en un document de l'any 1053.

El topònim Malavella apareix poc després, l'any 1057, amb el nom de Malavella, que ha patit diverses modificacions fins a l'actualitat. La importància que va prendre el fenomen de l'aigua termal a partir de la segona meitat del segle XIX propicià el creixement del poble, amb la construcció de dos balnearis i diversos edificis que formen el conjunt modernista més important de la comarca.Al nord del terme trobem el poble de Franciac, un petit nucli que ha crescut a redós de l'església de Sant Mateu.

Tot i estar documentada a l'època medieval, l'edifici actual fou bastit en el segle XVIII. A sud-est del terme hi ha el poble de Santa Seclina. des del segle XIII apareix com a parròquia rural amb el nom de Santa Seclina. L'edifici actual és d'estil gòtic tardà.FONT: LLINÀS i POL, Joan i MERINO i SERRA, Jordi: El patrimoni de la Selva. Fitxer 1. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca, Ed.: Consell Comarcal de la Selva, Santa Coloma de Farners, 1998.